La Sacarosa està formada per dues molècules de Glucosa que estan juntes.
viernes, 26 de diciembre de 2014
Separem molècules de sucre
Després de trobar quin sucre era quin, vam separar molècules per poder trobar un sucre.
Esbrinem sucres!
El dimarts 23 de desembre, a Petites investigacions, vam haver d' esbrinar tipus de sucres.
Els Sr. Sal, ens va posar tres potets, en els quals posaven les lletres A, B i C.
També ens va donar tres substàncies Fehling A, Fehling B i Lugol.
El Sr. Sal ens va explicar que en els tres potets hi havia una mica de Glucosa, Midó i Sacarosa, també ens va dir que ell només ens explicaria per que serveixen les tres substàncies, i que a partir d' aquella explicació nosaltres havíem de saber quin sucre hi havia a cada potet.
Primer ens va explicar com saber a quin potet hi havia Glucosa:
En un tub d' assaig, posàvem una mica de Glucosa, i posàvem també Fehlingh A (blau) i Fehling B (transparent). El líquid es barrajeria i es tornaria d' un color blau, i al cap d' una hora marró "toxo". Per no passar-nos una hora esperant, posaríem el tub en un recipient d' aigua bullint, per qué la reacció anés més ràpid.
Després ens va explicar com trobar el Midó:
En un altre tub d'assaig posàvem Midó, i una mica de Lugol (vermell), es barrajeria molt bé, i el líquid es tornaria d' un color blau quasi negre.
I la Sacarosa seria el sucre que no li afecta cap substància.
Nosaltres vam seguir tots els processos:
En la foto anterior podeu veure com posem els tubs d' assaig a aigua bullint.
En aquesta podeu veure la diferencia al posar qualsevol sucre amb Lugol (tub de l' esquerra) i un color molt més fosc al tub barrejat amb Lugol (tub de la dreta), que seria Midó.
Aquesta barreja es quan vam posar els dos Fehlings amb un tipus de sucre i després de bullir no va canviar de color, per tant és Sacarosa
I en aquest tub hem trobat la Glucosa.
Per tant els resultats dels nostres potets són:
A: Midó
B: Glucosa
C: Sacarosa
miércoles, 10 de diciembre de 2014
Molècules i familiars
Aquesta setmana el Sr. Sal, ens ha recordat de que aquest cap de setmana hi hauria la pluja d' estels. A part hem estat parlant de molècules.
Què són les molècules?
Doncs abans de contestar aquesta pregunta ens hem de fer una altra.
Què són els àtoms?
Bè, els àtoms són la unitat que trobem al dividir qualsevol materia. No podem dividir un àtom, perquè sinó, ja seria la descomposició d' elements.
Ara us poso un exemple de una divisió d' un tros de metall:
Tot i que un àtom l' hauríem de veure utilitzant un microscopi, aquí us he posat un exemple molt simple.
Ara sí que podem respondre a la pregunta anterior, què són les molècules?
Doncs, les molècules són un conjunt de almenys dos àtoms.
La composició de l' aigua: H2O es refereix a que te dos àtoms d' hidrogen i un àtom d' oxigen.
jueves, 4 de diciembre de 2014
Pluja d' estels!!!
Aquest dimarts, els Sr. Sal, ens ha explicat que el cap de setmana que ve, hi haurà una pluja d' estels.
Abans d' explicar-vos tot això, us vull demanar disculpes perquè, la setmana passada, no vaig fer el bloc perquè no vaig anar a l' escola, només sé, que els meus companys van fer iogurts.
Bè, la nit del 13-14, es podrà veure la pluja d' estels anomenada GEMÍNIDES. Sabíeu que en més de una hora es podran veure més de 100 estels? Impresionant.
Aquí us he deixat un dibuix que he fet, es pot veure la cua del cometa, sabeu per què tenen cua?
Doncs, perquè al acostar-se al Sol, el cometa es desfà, i aquesta cua és el gas que desprèn el cometa.
A l' atmosfera es queden unes partícules del tamany d' un gra de sorra. Sabíeu que una d' aquestes partícules, que són els estels que nosaltres veiem poden anar a una velocitat d' entre 35/70 km/s?
Las GEMÍNIDES van a una velocitat de 35 km/s, això vol dir que les que van a 70 km/s en una hora faran... 250.000 km/h!!!
A l' agost es poden veure les LLÀGRIMES DE LLORENÇ o PERSEIDES. Tambè hi ha els cometa HALLEY, que només pasa cada 76 anys (segons la NASA). La última vegada que va pasar va ser a l' any 1986.
martes, 11 de noviembre de 2014
Fem sabó!
Avui dimarts 11 de novembre, el Sr. Sal ens ha comentat que faríem sabó.
Ha estat un experiment una mica complicat, bàsicament perque estàvem experimentant amb productes abrassius.
Material:
85gr de Sosa càustica (base NaOH)
150ml d' aigua
150ml d' oli
Motlles de silicona
La Sosa càustica és una base molt perillosa, que et pot cremar si et toca. Per això, la següent part l' ha fet el Sr. Sal.
Experiment:
1- Posem 85 gr de Sosa, amb cura de no passar-nos i sense fer mal a ningú.
2- Omplim una proveta amb 150ml d' aigua.
3- Hem de barrejar molt bè la Sosa amb l' aigua. Al pasar un parell de minuts, l' aigua es comença a escalfar, i el recipient es va posant cada cop més calent.
4- Hem de deixar refredar una mica la barreja anterior.
5- Posem 150ml d' oli a una proveta.
6- Quan passen uns 5 minuts, barregem l' oli amb l' aigua i la Sosa.
Al fer aquesta barreja, l' oli, al no pesar tant com l' aigua, es queda a la part més elevada, mentrestant a baix es queda l' aigua amb la glicerina. Hem de posar NOMÉS l' oli, l' aigua i la glicerina no s' ha de posar.
6- Posem la barreja als motlles i deixem pasar uns dies.
El proper dimarts, posaré la imatge final de les pastilles de sabó.
jueves, 6 de noviembre de 2014
Brúixola casolana
El dimarts 5 de novembre a classe de petites investigacions vam fer una brúixola casolana.
Què necessitem:
- Un imant
- Una agulla
- Mig tap de suro
- Un bol amb aigua
Experiment:
1r: Agafem l' agulla i la freguem amb l' imant
Conclusions:
El cap de l' agulla ha d' apuntar el NORD MAGNÈTIC de la Terra, i la punxa a d' apuntar el SUD MAGNÈTIC de la Terra.
Problemes:
El suro no el teníem tallat ben recte, així que l' agulla queia dins de l' aigua tota l' estona.
Hem de posar al centre el suro amb l' agulla perque sinó, l' agulla xoca contra les parets i no la permeteix girar.
Temperatura de curie
El dimarts 4 de novembre, el Sr. Sal ens va dir que busquessim la següent pregunta:
Quina és la temperatura de curie?
Hipòtesis:
-Pot ser una temperatura molt alta.
-Pot ser alguna llei.
Efecectivament la temperatura de curie es una llei, dedicada a Pierre Curie. És la temperatura en la que un cos magnètic canvia el pol, el nord (vermell) i el sud (blanc), el positiu que seria el nord atrau el negatiu que seria el blanc i a la inversa, per això el clip de la següent imatge està unit amb l' imant i al calentar-lo es desenganxa.
miércoles, 29 de octubre de 2014
Com afecta a la Terra la activitat del Sol?
Com afecta la activitat solar a la Terra?
Hipòtesis:
- Pot ser que fagi que a la Terra fagi més calor.
- Pot ser fan que els satèl·lits, vagin malament, els mòbils deixin de funcionar...
- Pot ser que simplement no passi res.
Resposta:
Si el Sol té molta activitat, és possible que tempestes solars s' apropin a la Terra, i fagi que saltèl·lits s' espatllin, o que les xarxes socials es paralitzin fins i tot que els controls dels avions no funcionin. Per tant la segona hipòtesi és correcta.
A continuació, deixo unes fotos del Sol:
miércoles, 22 de octubre de 2014
Veiem taques solars
El dimarts 21 d' octubre, Sr. Sal, ens ha portat un telescopi, amb el qual, hem pogut veure una enorme taca solar.
Aquestes taques es produeixen perquè la capa externa del Sol està a 6.000 graus, les plaques magnètiques, no deixa que tota la calor pugi cap a dalt, aleshores, aquella part del Sol on es troben aquestes plaques, la superfície està a 4.000 graus, una temperetura més baixa. Aquesta diferencia de temperatura fa més visible aquella part del Sol.
Aquí us deixo una notícia impactant sobre una gran taca produïda aqust dimarts:
miércoles, 15 de octubre de 2014
Segon experiment
A continuació explicaré el segon experiment que vam fer el dimarts 14.
Material:
-1 globus inflat amb aire
-1 globus inflat amb aigua
El Sr. Sal va acostar l' encenedor al globus inflat d' aire i va explotar al moment.
Amb el globus d' aigua va cosar una mica més que es explotés, però van haver-hi globus que no van explotar.
Això es per que l' aire és un gas, que al escalfar-se, fa una pressió contra les parets del globus fent que exploti. L' aigua a no ser un gas, triga més en que el globus exploti.
Primer experiment
El dimarts 14 d' octubre vam fer els primers experiments a la classe de Petites investigacions. A continuació explicaré el 1er experiment.
Material:
-Aigua en un recipient
-Paper (absorbent)
-Got
1-Posem el paper al fons del got
2- Donem la volta al got i el posem verticalment dins de l' aigua
3- Comptem fins a 10...
4- Quan treiem el paper, està sec
Perquè no es mulla el paper?
Per que al submergir el got verticalment, l' aire que te el got es queda dins i puja cap a dalt. L' aigua al intentar entrar fa una presió cap a dalt, però l' aire al intentar sortir fa a la vegada una presió cap a baix sense deixar que l' aigua pugi cap a dalt del got on es troba el paper.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
































